Cites documentals i fonts: c. de l' Estació
"Ferrocarril.- El 10 de febrer de 1855 assenyala un altre progrés de Sabadell, car aquell dia va fer-se la inauguració del trajecte de ferrocarril entre Barcelona i la vila, començament de la via fèrria entre la capital del Principat i Saragossa, on havia d'enllaçar amb la que condueix a Madrid i a les províncies del Nord. Aquella petita explotació era causa fonamentada de grans esperances, puix que els centres industrials dedicats a l'exportació i busca de nous mercats tenen vertadera necessitat de mitjans de comunicació, i el ferrocarril els ha proporcionat amb totes les províncies d'Espanya. Aquell dia hi hagué, doncs, a Sabadell, festes i alegrois públics, almoines i dots a donzelles pobres, sufragats per l'Ajuntament, l'empresa constructora de la línia i no pocs particulars." (p. 126-127)
"El ferrocarril a Sabadell. Del meu record, el ferrocarril moria a Sabadell. El tros d'aquí a Terrassa s'anava fent, encara. Els presidiaris que hi treballaven eren vigilats per la tropa i tancats cada nit perquè no s'escapessin. Els primers maquinistes eren anglesos i es donaven més importància que un ministre. Engegar la màquina! Fer desvaporar la màquina! Aturar la màquina! I el fogonista, fer foc a la màquina! Trencar aquelles pedres negres que cremaven i tirar-les a la fogaina amb una pala! Xiular! Oh, xiular! Tan fort com xiulava! Se sentia de tot el poble! La gent se'l mirava de lluny, feia respecte! i, quan la màquina desvaporava, els badocs arrencaven a córrer per por de què no es rebentés la caldera. Tots els vagarosos, ja se sabia: a veure arribar el tren, comptar els vagons que el formaven; què portava; qui s'atrevia anar a Barcelona amb el tren, que costava una pesseta i vint-i-cinc quartos i mig o sia set rals. La diligència només valia una pesseta." (p. 22) "Els primers guardabarreres del ferrocarril, en rebre la nova de la sortida del tren de l'estació o en venir de Terrassa i sentir el senyal, tocaven una trompeta que no calia aprendre a tocar, puix era com les de fira, bufant tocava. En Pere, guardabarrera del camí de Polinyà, tocava de cara al del camí de Sentmenat; aquest bufava la seva en direcció al de Matadepera, i així, de l'un a l'altre, fins a Terrassa. Ah! I tenia de fer guàrdia amb una bandera al braç, tiesso com un fus." (p. 23)
"Amb el canvi polític s'inicià un temps de calma externa, en el qual la població va rebre dues visites de membres de la família reial. La primera fou, en 31 d'octubre de 1857, la dels Ducs de Montpensier: els acompanyaven les autoritats barcelonines; s'instal·là en honor d'ells, un baixador provisional a la Rambla i se'ls mostrà una exposició de teixits. El Duc de Montpensier, fill del rei de França Lluís Felip d'Orleans, era casat amb la germana de la reina Isabel II, Maria Lluïsa Fernanda; matrimoni, aquest, que gaudia d'una certa popularitat que, sumada al record de la visita, va fer que l'Ajuntament donés el nom de la Infanta al carrer de l'estació." (p. 338) Entre el 1850 i el 1859: "En el barri tercer, es van formar els carrers de Gurrea, Bosch, i Borrell vers la banda de migdia, i el de Lluïsa Fernanda per la de llevant." (p. 371) "No obstant, la Revolució de Setembre de 1868 va deixar la seva petja en els títols dels carrers que ja estaven fets. [...] ; el carrer de Lluïsa Fernanda, que recordava la visita dels infants en 1865, va ésser de Topete, el que va iniciar la revolta amb l'esquadra a Càdiz. El que va passar després fou que, considerant el carrer com a doble, es va conservar un nom a cada banda de la via." (p. 373)